Què és la Catosfera?

És, per definició, l’espai virtual on es troben els blocs fets, com a mínim, en català, i en formen part tots els seus autors, visquin on visquin i hagin nascut on hagin nascut. Malgrat tot, el seu significat està sent ampliat degut a un debat al voltant del terme. Jo crec que podem dir que pertànyer a la Catosfera és més una qüestió de catalanitat, de sentiments, que no pas de llenguatge. Les diverses maneres d’aproximar-se al món de la comunicació d’avui en dia fan que els límits siguin ridículs. Vivim en la globalitat extrema, en un territori audiovisual on l’idioma és la imatge i on la llengua és un vehicle més. La Catosfera pretén impulsar els blocs en català però també fer entendre arreu, en qualsevol llengua, el què som i el què representem, el nostre grau d’excel·lència i el compromís amb Catalunya.

Què n’has extret de les Primeres Jornades Catosfera que es van fer a Granollers el passat mes de gener?

Sabíem setmanes abans que les Jornades serien un èxit de participació. Varem haver de tancar les inscripcions perquè no podíem fer caber a tothom en el recinte previst. També estava assegurada la qualitat de les ponències. Des d’un primer moment, molts amics es van mostrar disposats a participar-hi i, des de que els vaig presentar el projecte, la majoria van sumar-s’hi a cegues. Tinc un deute moral amb tots ells, ja que al principi les institucions públiques van agafar molt fredament aquest tema.

Més concretament, de les jornades n'extrec el compromís de molts emprenedors per dur a terme projectes a la xarxa 2.0, extrec la voluntat d’organitzar-se col·lectivament en moltes comarques per tal de crear sinèrgies entre blocaires. Però, sobretot, he pogut percebre que hi haurà un abans i un després d’aquestes jornades des del punt de vista d’impuls i coneixement dels blocs en general, dels que es fan a Catalunya i especialment dels fets en català.

Els blocs també comencen a formar part de l'estratègia empresarial d'algunes companyies. En què pot servir un bloc per a una empresa?

Pot construir identitat corporativa única, particular i diferent. Pot crear fidelitzacions amb audiències segmentades que poden enfortir campanyes de màrqueting i promocions. Els continguts es poden distribuir fàcilment en entorns socials i molt interactius. Els blocs poden millorar la comunicació interna i afavorir la productivitat d’equips de treball. Els blocs es posicionen especialment als cercadors perquè s’actualitzen més que les planes web de sempre. Finalment, també cal destacar que pot fer-se servir com a plataforma d’exposició de projectes, compromisos, veu corporativa i visió d’empresa, uns temes que fins ara depenien dels mitjans tradicionals. En definitiva els blocs són, sobretot, una eina perfecta per la comunicació empresarial, i també un bon mecanisme per escoltar el mercat.

El bloc, en l'àmbit empresarial, seria un element del concepte Empresa 2.0. Què és, llavors, l'Empresa 2.0?

Per una empresa, el bloc és l’eina principal d’aproximació als negocis 2.0, dins d'un tipus d’economia que permet la participació del consumidor en el procés productiu. De fet, facilita un nou tipus de relació entre empresa i competència que admet que l’adversari no és ja una empresa rival, sinó una amalgama imperfecta de prosumidors (consumidors i productors a l’hora) capaços d’utilitzar els sistemes de comunicació globals per denunciar un mal producte víricament.

I Com es pot convèncer un executiu perquè inverteixi en el model 2.0 per la seva companyia?

Bàsicament cal que els directius entenguin que el món empresarial, l’economia en general, està anant en una direcció concreta, la de la comunicació, la interacció i la transparència. Els que no s’envoltin de les eines que proporcionen aquestes formalitats tenen un problema de futur segur.

En l'àmbit polític, ens consta estàs seguint el procés de les primàries dels Estats Units amb eines 2.0  -els blocs, el sistema de missatgeria instantània Twitter,...-. Explican's una mica aquesta experiència

A part d’un apassionat per la Ciència Econòmica també ho sóc de la Ciència Política, en especial de com es fan arribar els missatges. Els meus origens formatius en comunicació hi són a la Publicitat i la Comunicació, per això segurament, utilitzar les primàries americanes com a elements d’estudi és molt interessant. Utilitzar eines 2.0 permet un seguiment més social, molt més col·laboratiu i, en definitiva, molt més enriquidor. Ser capaços de sintetitzar plantejaments a temps real al Twitter, gestionar enllaços socials al Facebook, veure els darrers vídeos promocionals, actuar sobre els accessos a les emissions de les televisions interactives dels Estats Units i llegir els blocs dels principals analistes americans permet ser molt ràpid en l’anàlisi en primer terme, i millorar les opcions de reflexió en segona instància, més tranquil·lament. No obstant, a Europa veiem aquestes primàries com si fossin la Superbowl, i ens oblidem d’aspectes molt més polítics que de fet són els importants. Conec gent que “s’han fet” d’un candidat sense saber què defensa realment, només pel fet de ser d’un equip.

Qui creus que és el polític 2.0 del moment?

La majoria de polítics s’han apropat a la web 2.0 per disposar d''estatus electrònic', però no la fan servir correctament. Ens trobem diputats que tenen bloc que no permet el comentari o que directament és un recull d'intervencions parlamentaries seves. Hi ha qui té redactors que fan el seu bloc. Per tot això, no cal un bloc. De totes maneres, aquests 'snobs 2.0' van deixant pas a un nou grup de polítics que han entès que la xarxa 2.0 és un mecanisme òptim per fer política, per conèixer els electors i sobretot per fer gestió pública en col·laboració i en construcció constant. Per mi, un exemple d’aquesta opció clara d’aposta per aprofundir en el marc del talent col·lectiu, de la intel·ligència social aplicada a la política, és el nou diputat Carles Puigdemont. En altres partits i altres contrades, un exemple evident és el de Guillermo Fernandez Vara, President de la Junta d'Extremadura. Vara, per exemple, construeix els seus discursos públics en grup, permetent que els seus lectors incorporin plantejaments en els seus parlaments com a President.

De totes maneres, tu creus que Internet augmenta els graus de llibertat i democràcia?

Internet per si sola o la que fins ara teníem no gaire. Però la cosa ha canviat radicalment des que l’usuari és protagonista i autor. La societat 2.0 es una societat activa, vigilant i deliberativa. S’incorpora al talent global i al debat com a mecanisme d’interacció. Com que els polítics no hi estan acostumats, pateixen veient com perden el control. Això és bo, com a mínim perquè evita les Nomenklatures i els jocs de poder. Ara toca escoltar al ciutadà. Encara que no vulguin els polítics, la diferència en relació a fa uns anys és que els ciutadans ara tenim un altaveu molt potent del que mai havíem disposat.

Què seria per tú la Catalunya 2.0?

En primer lloc, la catalunya 2.0 seria un espai on la llengua catalana fos protagonista però on la capacitat per interaccionar amb el món global fos absoluta. Cal entendre que la defensa del català no es pot fer en detriment de la comunicació. En segon lloc, un espai on  l’economia fos representada per empreses capaces d’entendre la filosofia del negoci obert. Aquí calen  polítiques actives vers a la dinàmica empresarial i emprenedora de molta gent que no pot portar a terme projectes innovadors. Finalment, a la Catalunya 2.0 la política hauria d'adquirir el comrpomís de servir i no servir-se. Per aconseguir-ho, caldria que la gestió pública s’obrís en termes formals, amb llistes obertes, i de fons amb politiques fetes des de territoris sintètics i més interactius com l’e-goverment, el vot electrònic, etc...

I, el país està preparat per aconseguir arribar-hi?

Catalunya és terra d’emprenedors, de pactes i d’acollida. Aquestes tres característiques conformen l’essència de la Catalunya 2.0. No hi confio gaire que aquest impuls necessari vingui de les institucions. Però tot i que els seus governants no estan preparats, la seva gent sí que ho està. Molts estem lluitant cada dia per concebre aquesta nova manera d’entendre la societat, el món i en definitiva, una nova forma de fer catalanisme i de conformar la Catalunya del futur.