El sociòleg i professor de la UAB, Salvador Cardús, considera que el tema dels efectes de la immigració a les escoles és conjuntural, encara que calgui solucionar certs temes com la concentració d'immigrants en alguns centres educatius. En general la immigració s'ha adaptat amb normalitat al sistema educatiu a Catalunya. Segons Cardús, hi ha suficients factors que demostren que la pressió migratòria  es reduirà. Així, va recordar que demògrafs com la catedràtica Anna Cabré adverteixen que no falten gaires anys perquè hi hagi escassetat d'immigrants i s'hagin de fer polítiques d'incentius perquè vinguin a treballar a Espanya.

La crisi, segons Cardús, és perquè el model educatiu progressista dels anys 60 ha fracassat en demostrar-se que l'educació no arregla tots els problemes. L'intent de solució que s'està donant tampoc és l'adequat. Pel professor de la UAB les reformes educatives estan modificant allò irrellevant i no allò fonamental. Per això, continua el clima de desconfiança entre l'escola, la família i la societat. Com que l'administració no es refia de l'escola, aquella creu necessari augmentar la quantitat d'hores per millorar la qualitat. Això crea situacions “grotesques” com pensar que amb una hora més de castellà es millorarà la qualitat de l'ensenyament d'aquesta llengua. En relació a aquest tema, va afirmar que la política d'immersió lingüística del català a Catalunya no ha donat els resultats esperats perquè no s'ha aplicat tal i com calia, ni durant els governs Pujol ni amb el Tripartit.

Sobre el paper de la família, s'ha perdut la idea que els primers que han d'educar són els mateixos nuclis familiars. A partir d'aquí, l'escola malfia de la capacitat familiar, i el mateix passa a la inversa. A això cal afegir-hi que la qualitat dels mestres és ínfima perquè hi ha un mal sistema de formació del professorat. A més, la forma d'accés a la funció pública basada en els mèrits per antiguitat fa que no hi hagi sistemes d'equips estables a l'escola pública.

Cardús tampoc té clar que el sistema de gestió privada de l'educació pública pugui resoldre els problemes educatius actuals, amb models com el xec escolar. A un dels països amb la millor qualitat educativa com Finlàndia, el 95% de les escoles són públiques.

De totes maneres, el sociòleg i professor de la UAB va afirmar que “prefereixo el sistema educatiu actual al de fa vint-i-cinc anys i, encara més, al que vaig rebre jo mateix”. El que passa és que no es planteja l'educació per potenciar “virtuts” sinó per implantar un element tant abstracte com els valors. Com a exemple, Cardús va indicar que no és el mateix ensenyar el valor de l'esforç que educar en els resultats que l'esforç pot generar.

Universitat d'entrenadors

Sobre el sistema universitari, Salvador Cardús va afirmar que caldria haver apostat per potenciar centres d'excel·lència on hi poguessin anar els estudiants d'alt nivell. Actualment, la Universitat ha d'acomplir la doble funció d'espai d'excel·lència i d'espai de formació general, perquè ha primat la idea que sigui un lloc de preparació massiu per incorporar-se a la societat. La quantitat de recursos necessaris ha afectat, també, a la poca qualitat del professorat. El context ha fet que ara, va dir Cardús, s'hagi passat a d'una “Universitat de formadors a una Universitat d'entrenadors”.